Claravalls

Claravalls



És poble agregat a Tàrrega des de l’any 1969. Està situat a 337 m d’altitud a llevant del tossal de la serra d’Espígol i està travessat per la carretera C-14 que va de Tàrrega a Agramunt.

Les terres són de conreu de regadiu (blat de moro, blat, fruiters i alfals) i de secà (cereals, ordi, ametllers i olivera).

Al punt més elevat de la població hi ha el castell que domina la població com si d’un sentinella es tractés. Antigament havia estat un poble clos i emmurallat i actualment guarda grans joies arquitectòniques que mereixen una passejada pels seus carrers acollidors i plens d’història.

Història

El lloc de Claravalls ja es troba documentat l’any 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona. L’any 1172 Bernat de Fluvià, senyor de Claravalls, donà el castell al seu germà Guillem. L’any 1394 passà a mans de Ponç de Ribelles i el 1422 el rei Alfons va vendre aquestes terres i el castell a la Universitat de Tàrrega.

Claravalls ha tingut molts fills il·lustres o personatges importants. El senyor Guillem, que serví al rei Alfons el Cast i el seu fill Pere el Catòlic. Lluís de Claravalls i Miquel, capità de la Coronela de Barcelona, després de 1714, a qui Felip V confiscà tots els béns.

El poble

Claravalls havia estat un poble clos i emmurallat, tal com ho mostren els seus carrers i els seus racons plens d’encant. Hi havia portals d’entrada, tot i que avui dia només es conserva el del carrer de l’Església.

La plaça de l’Església, el carrer del Forn i el del Centre bé mereixen una passejada per endinsar-se en aquest curiós poble medieval.

El Castell
 

Està situat dalt d’un turó i presideix la població. L’estructura és de planta rectangular i té planta baixa i tres pisos. El primitiu castell data del s. XI quan Guillem de Claravalls va obtenir el castell per llegat patern. 

Actualment la construcció pertany al segle XVI i al llarg dels anys ha sofert diferents transformacions. De propietat particular, l’any 1985 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Església de Sant Salvador

L’edifici d’estil neoclàssic data del segle XVII i destaca per la seva senzillesa de formes.

Es tracta d'un temple de una sola nau rectangular i coberta de volta, amb tres altars laterals a cada banda amb cor i llotges elevades. Cal destacar la porta exterior d’estil renaixentista, amb llinda i flanquejada per dos columnes.

Tancada al culte des del 1965, l'any 1992 va ser restaurada. Al seu interior, de parets blanques, és a destacar un retaule de la Transfiguració de Jesús, obra de la pintora de les Borges Blanques Carme Benet Pelegrí realitzada el 2008.

Ermita de la Mare de Déu dels Arcs

L’ermita data del segle XVIII i és d’estil barroc. Té una sola nau i al centre de la façana s’hi aixeca un campanar d’espadanya amb una campana al centre. A l’interior hi ha la talla de pedra del s. XIV de la Verge dels Arcs que és molt venerada a la població. A la vora de l’edifici hi ha un espai amb taules i bancs de pedra destinat a lloc d’esbarjo.

Creu de Terme

A peu de carretera s’alça la creu de terme d’estil gòtic que data del segle XV. És de tipologia llatina i destaca per la seva ornamentació en els braços de la creu. En una banda de la creu hi ha el Crist Crucificat i a l’altra banda la Mare de Déu amb el nen Jesús.

Entre les figures que hi ha a la creu destaquen nou sants i diferents símbols dels evangelistes. És una creu de terme d’una gran bellesa arquitectònica ja que està molt treballada i està cuidada fins a l’últim detall. L’any 1980 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic.