Gastronomia local

Bacallà Targarí

El popular cuiner lleidatà Josep Maria Morell, molt vinculat a la capital de l'Urgell, dissenya l’any 2008 un plat perquè es converteixi en referent culinari de Tàrrega. És el Bacallà Targarí, que ha acabat formant part de la carta de molts dels restaurants de la ciutat. Morell es va inspirar "en antany quan les mestresses de casa de la comarca acudien al mercat de la ciutat i guardaven bacallà per tenir peix durant moltes setmanes". La recepta conté els ingredients propis de la zona com ceba, carxofa, all, porro, julivert i poma, que configuren una salsa característica. 

Veure recepta

 

Les albades

Aquestes delicioses galetes que trobaràs a les pastisseries del municipi són fetes de pasta seca a base d’ametlla, cacau, sucre i clara muntada. Creades l’any 2006 amb motiu de la recuperació de l’antiga Cercavila Nocturna Medieval (l’actual Nit del Tararot de la Festa Major de Tàrrega). El nom fa referència a les composicions que s’acostumaven a cantar a les cercaviles nocturnes de l’Edat Mitjana i a la vegada al·ludeix a la Mare de Déu de l’Alba, patrona de la ciutat.

 

El Cóc

La gastronomia targarina de proximitat ofereix el Cóc, una varietat autòctona de la típica coca de recapte. Els mestres forners són especialistes en aquest exponent de fleca fet d'una massa de pa cruixent sobre la qual s'hi posen hortalisses recollides del camp amb un toc salat. La tradicional coca de recapte conté albergínies i pebrots vermells escalivats amb d’arengada o llonganissa. A Tàrrega, a diferència de la resta de llocs, les albergínies i els pebrots es col·loquen crus. El municipi organitza cada mes de maig, en el marc de la Festa Major, la Firacóc – Aplec del Cóc i Mostra de Productes de Fleca, aparador d’aquest producte identificador del territori.

 

Els arrrugats

Com fer d’un fracàs tot un èxit. Aquesta és la història del Lluís, un treballador d’El Rosal, un espai de treball inclusiu, que intentava fer neules i no se’n sortia. En aquell moment d’histèria, les arrugava i les amuntegava en safates. Aquelles galetes arrugades i imperfectes eren molt ben rebudes dins l’obrador ja que els mateixos companys se les menjaven. Veient l’èxit, un dia la responsable va pensar en la possibilitat d’afegir-hi una fina cobertura de xocolata i vendre-les. Actualment, els Arrugats suposen el 70% de la producció de l’obrador. 
 
Web El Rosal