Coneix Tàrrega | Turisme Ajuntament de Tàrrega

Nus de comunicació important, capital de la comarca de l’Urgell i rodejada de quatre espais d’interès natural per a les aus, Tàrrega s’alça al s. XI com a vila medieval i vegueria al voltant del castell a la vall del riu Ondara, on els altiplans de la Segarra donen pas a les terres planes de l’Urgell.

El terme municipal comprèn també els pobles d’Altet, Claravalls, La Figuerosa, El Talladell, Riudovelles, Santa Maria de Montmagastrell i el nucli deshabitat de Conill.

En un lloc privilegiat on es divisa una magnífica vista de la ciutat, s’alça la serra de Sant Eloi amb l’ermita dedicada al sant, envoltada d’un magnífic parc que conté un museu a l’aire lliure.

Al bell mig de la ciutat trobem edificis tan singulars com el Palau dels Marquesos de la Floresta al carrer del Carme, les cases modernistes del carrer de Santa Anna, l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba amb la bellesa de les pintures murals dels artistes locals Josep i Jaume Minguell, màxims exponents a Lleida de la pintura al fresc, a més de l’edifici de l’Ajuntament, la creu de terme i l’antic call jueu amb el seu llegat a l’exposició “Tragèdia al Call – Tàrrega 1348” que es troba al Museu Comarcal de l’Urgell, juntament amb les sales nobles del s. XVIII i XIX de Cal Perelló i les sales d’arqueologia, testimonis del passat iber de la comarca.

Destaca també l’arquitectura industrial modernista amb edificis com la Farinera Balcells i Cal Trepat, reflex d’una època d’industrialització i de producció de maquinària agrícola. La fàbrica J. Trepat, situada a l’antiga N-II direcció Lleida, resta oberta al públic com a museu industrial degut a la importància que va tenir el procés de transformació i mecanització del camp català com també espanyol.

No podem oblidar que Tàrrega ha vist néixer la Fira del Teatre al Carrer, ara anomenada FiraTàrrega que l’ha convertit en un referent mundial de les arts escèniques i de carrer, d’aquí que la ciutat hagi apostat per la cultura i l’art contemporani obrint i convertint els espais públics en autèntics museus a l’aire lliure.

Seguint amb la tradició des del s. XV, el mercat setmanal continua tenint lloc el dilluns. Sense oblidar d’esmentar que el Camí de Sant Jaume, la Ruta del Cister així com la tercera part del GR3, fan la seva parada obligatòria a Tàrrega per gaudir del seu atractiu cultural i social.

Apunts d'història

SEGLE XI: RAMON BERENGUER I

Els orígens de la Tàrrega actual es remunten a mitjans segle XI quan el Comte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquerir el castell targarí. A partir d’aquell moment el creixement de l’antiga vila serà progressiu. Situada en una cruïlla de camins estratègica, la Tàrrega medieval va desenvolupar un paper econòmic i territorial molt notable tot i la proximitat de poblacions com Agramunt, Balaguer o Cervera. La pròspera comunitat jueva, les fires i mercats, el gremi d’orfebres i artesans, la vitalitat comercial, les confraries, la paeria, la seu del deganat, la capitalitat de la vegueria, els abundants privilegis arrencats dels comtes-reis, els usos i costums donats per Jaume I per regular l’administració municipal l’any 1242, el privilegi de fer mercat el dilluns, atorgat per Joan II, el 1458; tot ens parla de la vitalitat i protagonisme de la Tàrrega medieval.

LA CRISI DEL SEGLE XIV

La crisi del segle XIV acaba amb l’etapa de prosperitat. Les pestes la despoblaran i la construcció de les muralles suposaran despeses importants. La societat es desorganitza i se sent insegura a causa de la violència feudal i el bandolerisme. Tot i la concessió de l’emperador Carles I que l’escut de Tàrrega portés l’àguila imperial (1520), del segle XV al XIX Tàrrega fou una vila cada vegada més ruralitzada, encarcarada, controlada per les grans famílies i plena de pors. Les crisis eren contínues i diverses. Les més greus eren les guerres. Les de 1462-72, 1640-52, 1705-14, 1808-12, 1822-23 i les tres carlinades que van fer un mal immens a la vila.

L’EXPANSIÓ DEL SEGLE XVIII

El segle XVIII fou un segle d’expansió i de grans projectes, orientats a través de la Societat Econòmica d’Amics del País (1777). Però les permanents dificultats estructurals i l’empitjorament de la conjuntura a partir de 1780 van impedir aquesta renovació. El 1672 va caure el campanar i va enderrocar la meitat de l’antiga església romanicogòtica. A partir d’ara i durant el segle XVIII s’endega una llarga etapa d’obres públiques: construcció d'una nova església i un nou campanar, arranjament de la casa de la casa de la vila, construcció d’un quarter de cavalleria i d’uns pavellons per a oficials, pavimentació de carrers...

TITOL DE CIUTAT L'ANY 1884

Durant bona part del segle XIX Tàrrega seguí essent una vila pobra i arcaica lligada a les fluctuacions de l’agricultura. Serà a partir de ben entrada la segona meitat de segle que un seguit d’esdeveniments i realitzacions aniran canviant lentament i progressiva la fesomia i el ritme de la capital urgellenca. La inauguració de la línia del ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida (1860), l’acabament del Canal d’Urgell (1862), les obres de la muralla després de la rubinada de Santa Tecla (1874), la concessió del títol de ciutat per Alfons XII (1884), els inicis de construcció d’un seguit d’obres d’infraestructura bàsica (aigua, llum, telèfon, telègraf...) i el desenvolupament de les carreteres comarcals ens les últimes dècades del XIX i primeres del XX són uns clars exponents de les preocupacions per fomentar l’expansió de la novella ciutat.

CREIXEMENT A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

El segle XX serà una continuació de la política a cops més accelerada, a cops més alentida, per convertir Tàrrega en una població digna del nom de ciutat. La fundació i instal·lació d’institucions i empreses econòmiques i culturals com la Cambra de Comerç i Indústria (1905), la Caixa de Pensions (1910), l’Associació dels Amics de l’Arbre (1913), la Fàbrica J. Trepat (1914-15), l’Orfeó Nova Tàrrega (1915), l’Ateneu (1919)... van anar configurant la vida social targarina. Nogensmenys, la construcció de les obres hidràuliques d’aprofitament del Noguera Pallaresa s’anirà bastint, i consolidant la indústria i comerç locals. La Segona República i l’autonomia catalana van afavorir la creació d’unes infraestructures

PROJECTES DE FUTUR

L’endarreriment econòmic i social provocat per la guerra i els anys més negres de la dictadura franquista no es començaran a superar fins a la dècada dels seixanta amb l’esclat econòmic i industrial d’aquesta dècada. La nova etapa democràtica i la nova autonomia catalana, finals del setanta i primers vuitanta del segle XX, seran el marc social i polític on la societat targarina encararà amb millor condicions els reptes de l’era de la informació i la globalització. La Tàrrega que enceta el segle XXI és una ciutat amb una clara vocació per desenvolupar cada dia més el sector de serveis, que lluita per la millora de les comunicacions viàries i treballa en el disseny del seu futur com a col·lectivitat integrada en un món solidàriament desenvolupat, malgrat les dificultats que dia a dia s’han d’anar vencent.