Josefina Vidal Morera

Tàrrega, 11/03/1932

Vidal va cursar els estudis secundaris i de batxillerat a Tàrrega, a Cervera i a l’Institut de Lleida i els va acabar l’any 1950 amb l’examen d’estat a la Universitat de Barcelona.

Durant els primers anys de la dècada de 1950, intervé en recitals de poesia local, forma part del grup de teatre Thespis i participa en la vida cultural targarina.

El 1953 emigra a Anglaterra. Treballa un quants mesos en un hospital mental a Preston. El 1954 es trasllada a Londres on treballa en un hospital general i, posteriorment, en un restaurant del Soho.

Acaba el seu periple londinenc col·laborant amb la secció espanyola de la BBC. A Londres, Vidal es retroba amb Felipe Lorda Alaiz (Almacelles, 1918-Barcelona, 1992), professor, escriptor i polític amb qui es casa. Vidal i Lorda van tenir dos filles i un fill, Isabel-Clara, Raimon i Dúnia.

El 1960, la família es trasllada a Holanda on va viure fins al 1977. Treballa al Servei Internacional de Radio Nederland Wereldomroep en el programa “Pulso Femenino”. Imparteix classes de llengua i literatura castellanes a la Universitat de Groninga. Abans de tornar a Catalunya, treballa per a l’Ajuntament d’Amsterdam al Departament de Serveis Socials. Col·labora ajudant la immigració xilena que havia arribat a Holanda fugint del règim de Pinochet.

Torna a Espanya el 1977, quan Felipe Lorda és escollit diputat pel PSC al Congrés de Diputats per la província de Lleida. És aleshores que Vidal exerceix com a cap de la Secretaria del Despatx del ministre de Sanitat Ernest Lluch a Madrid. El 1980, tornen a Barcelona. El 1992 mort Felipe Lorda i el 1999, Dúnia, la seva filla petita.

Vidal sempre ha escrit poesia. Ha publicat els següents llibres: Fuera de mí (1964); En el silenci del temps, finalista del Premi de Poesia Les Tel·lúries (2000); Dues Veles Blanques, Editorial Meteora (2002); Trànsit, Editorial Pagès (2002); Calaix Obert, Ajuntament de Tàrrega (2005); El mar inevitable, Editorial Proa (2006). Ha traduït al castellà obres del teatre anglès contemporani per a l’Editorial Aguilar.