La plaça més antiga de Tàrrega ja apareix esmentada a finals del segle XI encara que llavors amb el nom de plaça de Sant Mateu. En un primer moment era una placeta de mides més reduïdes i un lloc molt transitat, ja que estava situada a la vora d’un portal de la muralla per on passava el Camí Ral. Però la placeta aviat va quedar petita i, el 1319, diversos prohoms de la vila van demanar permís al rei Jaume II per fer-ne una ampliació. Amb la reforma, l’espai va adquirir l’aspecte de plaça porxada que ha mantingut fins als nostres dies, tot i que amb algunes modificacions i reformes. Paral·lelament, en la mateixa època, s’hi va construir l’hospital i l’església de Sant Antoni, que van donar el nou nom a la plaça.

L’hospital ha estat objecte de nombroses reformes al llarg del temps: la més significativa, el 1740. L’església ha conservat l’estructura gòtica de l’edifici amb algunes reformes posteriors. Es conserva el campanar d’espadanya de la façana desplaçat cap a una banda. Actualment la mateixa església custòdia el Sant Crist Trobat, obra d’orfebreria trobada sota l’altar l’any 1650 de la primera meitat de segle XIII.