En plena Depressió Central i limitant amb el Prepirineu hi trobem la serra de Bellmunt-Almenara, constituïda per una alineació longitudinal de petits turons argilosos, calcaris i guixencs. Estan ubicats en el plec que es coneix com a anticlinal de Barbastre-Balaguer-Almenara, i que separa les planes agrícoles regades pels canals d'Urgell al sud i la ribera del Sió al nord.

Aquest espai ocupa una superfície de 6.410 ha, i els límits estan marcats al nord per una sèquia petita del canal d'Urgell i al sud per la primera sèquia del canal d'Urgell. A llevant, els secans de Plans de Sió ens marquen la seva finalització, i a ponent, l'extrem de la serra el trobem quan arriba a la C-13, al terme de la Sentiu de Sió.

El paisatge ha estat profundament transformat per l’activitat agrícola: bona part dels turons s’han llaurat i convertit en conreus de secà, de manera que només resten petites àrees aïllades de vegetació natural gipsícola i pròpia del carrascar, juntament amb bones poblacions d’aus estèpàries com el sisó.


Font i informació: