El Talladell

 

L’any 1067 Ramon Berenguer I de Barcelona cedí el lloc al cavaller Guifré de Vilamur. Entre l’any 1096 i 1131 Guerau Alemany jurà fidelitat a Ramon Berenguer III per diversos castells, entre els quals hi havia el del Talladell.

El cognom dels Talladell fou força important en l’època medieval: Bernat de Talladell fou repoblador de Lleida, a Lleida visqué un canonge anomenat Pere del Talladell, el monestir de Poblet fou regit per l’abat Pere del Talladell, etc.

Al segle XIV el poble era de la comanda hospitalera de Granyena i passà a la jurisdicció d’Híxar, família que enllaçà matrimonialment amb la pubilla del comtat de Guimerà.
 

L'església de Sant Pere

L’edifici es començà a construir l’any 1684 i presenta una sòbria barreja d’elements barrocs i neoclàssics, mostra de la llarga durada de les obres. Es tracta d’un temple amb planta de creu llatina i dues capelles laterals. El campanar és de planta quadrada amb dos cossos d’alçada i una gran cúpula al mig del creuer.

La façana principal i el campanar són de pedra tallada sense elements decoratius. A l'interior hi destacava el retaule de St. Pere encarregat el 1691 a l’escultor targarí Pau Viola, desaparegut durant la Guerra Civil. A la sagristia es conserva una part de l’Arxiu Parroquial de Sant Pere del Talladell. Aquest fons, enviat a la diòcesi de Solsona després de la Guerra Civil, s’incrementà amb un fons trobat de forma accidental l’any 2008 i que avui, convenientment classificat i inventariat, forma el fons local del mencionat arxiu.

Ermita de la Mare de Déu del Pedregal

Tot i que molt a prop d’aquest indret hi hagué un antic monestir cistercenc anomenat Santa Maria de Pedregal, l’edifici actual es construí vers el 1875 seguint les línies romàniques i gòtiques d’aquell, fundat el 1190 per diversos magnats locals, entre els que cal destacar a Pere de Talladell.

Per a la seva construcció s’utilitzaren elements del primitiu monestir com encara podem observar a la façana: els escuts de la casa de Barcelona i de les famílies Anglesola i Cardona.

Actualment, en aquest edifici es conserva la imatge de la Mare de Déu, una escultura de pedra del romànic tardà, que sosté el nen Jesús assegut al seu braç esquerre i amb la mà dreta aguanta una bola del món.

Com a nota addicional, esmentar que encara avui podem localitzar elements de l’antic monestir en diferents punts del Talladell, en cases i murs de Tàrrega o fins i tot en diversos museus, com el de Cervera o el Comarcal de Tàrrega.

Espai molí

L'antic molí comunal fou rehabilitat l’any 2010 i convertit en pavelló polivalent, passant a formar part del catàleg d'espais escènics de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i al servei dels veïns la resta de l'any.

L’edifici conserva part de l’estructura original del segle XIX, així com parets de pedra vista, unes arcades de singular valor arquitectònic i una de les bigues de fusta que sustentaven l’antiga teulada, mentre que la coberta és de nova construcció.

A banda de reformar la planta baixa, també s’ha aixecat un altell. Tot plegat suma una superfície construïda de 1.000 metres quadrats, amb un ampli saló per a trobades, una sala d’actes i despatxos.

 

Les pedreres del Talladell

En aquest jaciment paleontològic (finals de l'Eocè i principis de l'Oligocè) s'hi poden trobar formacions sedimentàries amb gran diversitat de restes fòssils d’excepcional interès científic. De fet, les restes trobades aquí han permès escenificar el gran canvi climàtic que hi va haver aleshores: una glaciació al pol sud que significà la baixada del nivell del mar i per tant un important canvi tan pel que fa a la vegetació com a la fauna.

També cal destacar les restes fòssils animals que s'hi han trobat, com ara el crani d'un ós-gos del gènere "Amphicyon". Aquest animal era un gran carnívor que visqué fa 33 milions d'anys (Oligocè). Igualment s'hi han trobat plantes, rèptils i altres mamífers.

La carta de paisatge de les Terres de Lleida reconeix aquest indret com àrea d'especial interès geològic, ocupant una superfície aproximada de 76,9 ha.

Exposició de fòssils del Talladell

EMD El Talladell